© 2018-2019 V.0603.1018

antecedents

La planificació “de la mobilitat” és un concepte recent que pretén englobar, dins d’un mateix concepte, una visió integral del sistema de transport contemplant tots els modes de transport.

 

Fins a arribar a la formulació del que entenem per mobilitat sostenible, la planificació dels sistemes de transport es va fer de forma molt més desagregada, i en el cas del Àrea Metropolitana de València, liderada fonamentalment pel propi Ajuntament i l’EMT.

 

Els diversos estudis de transport en la ciutat fins hui van ser realitzats periòdicament per l’empresa municipal d’autobusos, molt orientats a definir les necessitats de configuració de línies, freqüències, etc., de la pròpia xarxa, dedicant menys consideració a altres modes.

En 1991 es va aprovar la Llei 1/1991 d’Ordenació del Transport Metropolità, que, a partir dels estudis i gran enquesta Origen-Destinació duta a terme aqueix mateix any, assenyala la necessitat d’abordar un Pla de Transports Metropolità (article 7). No va ser, no obstant això, fins a 1996 que es va aprovar la “Estratègia per al Transport Metropolità de l’Àrea de València” i el “Avanç del Pla de Transports”, que constitueixen els últims grans documents de planificació del transport a escala metropolitana per a la ciutat de València.

 

La Llei 9/2000 de Creació de l’Entitat del Transport Metropolità (eTM) va suposar el naixement de l’organisme que seria encarregat de planificar i gestionar el transport de l’Àrea Metropolitana, en coordinació amb els diferents municipis, incloent València.

Des de llavors, els estudis i les tasques de planificació del transport a València i la seua Regió Metropolitana s’han realitzat fonamentalment per l’eTM, en el seu moment, i l’AVM (Agència Valenciana de Mobilitat), quan la primera va ser canviada de nom, tot i que el disseny i execució dels projectes haja recaigut bé en la Conselleria d’Infraestructures, bé en l’Ens Gestor de la Xarxa de Transports i de Ports de la Generalitat (GTP). Aquests estudis han inclòs anàlisis de plataformes expresses per a autobusos, estudis i projectes de tramvia, metro, reordenació de línies d’autobusos metropolitans, etc.

Paral·lelament, EMT València va elaborar en 2009 el seu Pla Director, amb l’objectiu de remodelar i actualitzar el traçat de les seues línies i contribuir, de millor manera, a la sostenibilitat del transport en la ciutat.

La redacció i aprovació en 2013 del PMUS de València va suposar un pas avant en la planificació de la mobilitat en la ciutat, que va passar a disposar d’aquesta forma d’un document estratègic que estableix les línies d’actuació en el futur per a aconseguir una mobilitat més sostenible, i que ha de servir de punt de partida per a la planificació del transport metropolità. Si bé el PMUS de València respecta les competències en matèria de mobilitat que l’Ajuntament disposa, l’enfocament i el plantejament del mateix van incloure des del primer moment la dimensió metropolitana, amb suggeriments de propostes que abasten tota l’Àrea Metropolitana i les altres Administracions amb competències en mobilitat (Generalitat Valenciana, Govern Central i Ajuntaments adjacents).

Paral·lelament a la redacció del PMUS, altres municipis de l’Àrea Metropolitana han anat desenvolupant els seus respectius plans en aquest període de temps, promocionats fonamentalment per l’IVACE i a l’empara de la Llei de Mobilitat de la Generalitat. Ciutats com Torrent, Manises, Paterna i Sagunt han elaborat els seus respectius documents de planificació, moltes de les vegades, no obstant això, sense considerar una altra dimensió que la purament municipal.

És per això que la redacció del Pla de Mobilitat Metropolitana Sostenible, PMoMe, suposa una fita importantíssima en la planificació de la mobilitat de l’Àrea Metropolitana: ha de servir d’unificador de les diferents polítiques de mobilitat de cada Ajuntament, alhora que posa el focus d’atenció en els problemes de caràcter metropolità, que excedeixen les competències municipals, i que són els que ocasionen una major dependència dels desplaçaments en modes mecanitzats, especialment el vehicle privat.

A mode de resum, podem considerar com a antecedents:

  1. Llei 1/1991, d’Ordenació del Transport Metropolità, on s’assenyala la necesitat d’elaborar un Pla de Transports Metropolità (article 7).
     

  2. “Estratègia per al Transport Metropolità de l’Àrea de València” i “Avanç del Pla de Transports” (1996).
     

  3. Llei 9/2000 de Creació de l’Entitat del Transport Metropolità (eTM).
     

  4. Pla Director de la EMT València (2009).
     

  5. Llei 6/2011, d’1 d’abril, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana: els Plans Metropolitans de Mobilitat seran promoguts per la Generalitat de manera concertada amb els municipis i l’administració de l’Estat.
     

  6. Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat de València (aprovat en desembre 2013).
     

  7. Diversos Plans de Mobilitat Urbana Sostenible en municipis de l’AM de València (Alfafar, Catarroja, Quart de Poblet, Xirivella, Manises, Paiporta, Paterna, Picassent, la Pobla de Vallbona, Puçol, Sagunt, Silla i Torrent).
     

  8. Llei 13/2016, de 29 de desembre, de mesures  fiscals,  de gestió  administrativa  i  financera,  i  d’organització  de  la Generalitat, Capítol XXVIII, article 90 “De la creació de l’Autoritat de Transport Metropolità de València”.